dissabte, 15 d’octubre del 2011

Benvinguts a casa



Des de que vaig publicar el llibre Abans que el temps ho esborri (2004) i estrenar el documental Barcelona Abans (2011), són moltes les persones que m'han demanat compartir més informació sobre l'època més brillant de la nostra burgesia, de la que la meva família n'és un exponent singular.  
Amb aquest blog voldria donar a conèixer, compartir i preservar l’arxiu fotogràfic, el fons documental, material i històric de les famílies Baladia-Llorach, i d'altres famílies.

Es tracta de dues famílies molt representatives de bona part de l’alta burgesia catalana de mitjans del s. XIX a mitjans dels s. XX, una elit en què es van donar de la mà els diners, el bon gust i la intel·ligència. Aquesta és una coincidència que no sol ser habitual, i es per això que el seu llegat imponent, sobretot l’arquitectònic, ha esdevingut patrimoni de la humanitat, i és un referent imprescindible per  conèixer la cultura catalana i tota la cultura europea occidental.

Aquest blog també vol ser el punt de trobada i intercanvi amb d’altres persones que tinguin memòries, records i propostes que puguin enriquir aquest llegat.

Per últim, vol ser també la plataforma per a iniciatives que pugin servir per preservar i difondre la memòria històrica d’un temps, un estil de vida i una herència irrepetibles, sempre condemnats a desaparèixer en mans de la desídia, l’oblit i l’especulació.

Bienvenidos a casa

Desde que publiqué el libro Antes de que el tiempo lo borre (2004) y estrené el documental Barcelona Abans (2011), son muchas las personas que me han pedido compartir más información sobre la época más brillante de  nuestra burguesía, de la que mi familia es un es un exponente singular.  
Con este blog querría dar a conocer, compartir y preservar el archivo familiar el fondo documental, material e histórico de las familias Baladia-Llorach, y otras familias.  

Se trata de dos familias muy representativas de buena parte de la alta burguesía catalana de mediados del s.XIX a mediados del s.XX. Una elite en la que se dieron de la mano el dinero, el buen gusto y la inteligencia. Esta es una coincidencia que no suele ser habitual, y es por esta razón que su legado imponente, sobre todo el arquitectónico, es patrimonio de toda la humanidad i es un referente para entender la cultura catalana y toda la cultura europea occidental.

Este blog también quiere ser el punto de encuentro e intercambio con otras personas que tengan memorias que puedan enriquecer este legado.
Por último, quiere ser la plataforma para iniciativas que puedan servir para preservar y difundir la memoria de un tiempo, un estilo de vida y un legado irrepetibles, siempre condenados a desaparecer en manos de la desidia, el olvido y la especulación.






Us presento la família

 

Els Baladia-Llorach han estat una nissaga molt vinculada a l’art i la cultura. El pintor del Modernisme, Ramon Casas, va fer fins a 11 retrats de familiars, i era amic íntim del també pintor Antoni de Ferrater, espòs de Maria Llorach. Les cases de la família eren obres d’arquitectes també amics, com Gaudí o Puig i Cadafalch. Pel que fa a la música, Jaume Baladia Soler va exercir el mecenatge en institucions cabdals com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música, i amb la Societat de Concerts Nicolau, va aconseguir dur a Barcelona a Richard Strauss, el compositor viu més cèlebre del moment. Isabel Llorach com a presidenta del Conferentia Club, va dur a Barcelona figures destacades de la cultura internacional: André Maurois, René Benjamin, comte Keyserling, Ortega y Gasset, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Ferran Valls, Oleguer Junyent, Pere Bosch i Gimpera, Valéry, Ungaretty, Ludwig, Gropius, Wanda Landowska, Salinas, Gómez de la Serna, Marañón, Madariaga, García Lorca.... Al Teatret de casa l’Isabel es van estrenar obres dràmàtiques d’avantguarda, i s’hi van veure actuar Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker o Nijinsky. Un altre membre de la família va ser Pompeu Fabra, pare del català modern. Per últim, Teresa Mestre de Baladia, en separar-se, es va casar amb Josep Pijoan, arquitecte, escriptor, promotor cultural i historiador, creador de l’Institut d’Estudis Catalans i de la magna obra enciclopèdica Summa Artis.
Pel que fa a l’esport, Jaume Baladia va ser un dels pioners de l’esquí a Catalunya, i primer president de la Secció d’Esports Hivern del Centre Excursionista de Catalunya, a més d’un dels pares del Futbol Club Barcelona. La seva dona, Teresa, va ser la primera dona en fer el cim de l’Aneto l’any 1902.
En referència a la indústria, Jaume Baladia Marfà va ser, untament amb un company, el primer enginyer de l’estat (llicenciat a Mànchester) i va instal·lar la primera màquina filadora a vapor de tot l’estat, a la ciutat de Mataró. Els Baladia-Llorach són una família ben representativa d'aquella alta burgesia il·lustrada, culta, elegant, civilitzada i cosmopolita que tant va fer per situar la petita ciutat de Barcelona al mapa del món.


Tot caminant per la galeria de retrats
(La pinacoteca)
Són notoris els retrats familiars que han quedat per al record, us mostraré alguns...
En preparació










Fullejant a la bibilioteca
(Els àlbums, els documents i papers oblidats)
En preparació


Sopar al saló de gala
  
(Recull de records i anècdotes inútils)
 En preparació



Revisant el vestidor
(Un estil que s’esfuma)

En preparació


Jo soc un camperol i em vesteixo de pagès, però vos, Senillosa, què feu disfressat? Perquè no us vestiu de senyor?
Josep Pla a Antonio de Senillosa · Mas Pla 














Convidats al jardí
(Records de famílies amigues, coneguts i saludats)
En preparació

Passejant vora el llac
(Salvem el poc que queda)
En preparació