Des de que vaig publicar el llibre Abans que el temps ho esborri (2004) i estrenar el documental Barcelona Abans (2011), són moltes les persones que m'han demanat compartir més informació sobre l'època més brillant de la nostra burgesia, de la que la meva família n'és un exponent singular.
Amb aquest blog voldria donar a conèixer, compartir i preservar l’arxiu fotogràfic, el fons documental, material i històric de les famílies Baladia-Llorach, i d'altres famílies.
Es tracta de dues famílies molt representatives de bona part de l’alta burgesia catalana de mitjans del s. XIX a mitjans dels s. XX, una elit en què es van donar de la mà els diners, el bon gust i la intel·ligència. Aquesta és una coincidència que no sol ser habitual, i es per això que el seu llegat imponent, sobretot l’arquitectònic, ha esdevingut patrimoni de la humanitat, i és un referent imprescindible per conèixer la cultura catalana i tota la cultura europea occidental.
Aquest blog també vol ser el punt de trobada i intercanvi amb d’altres persones que tinguin memòries, records i propostes que puguin enriquir aquest llegat.
Per últim, vol ser també la plataforma per a iniciatives que pugin servir per preservar i difondre la memòria històrica d’un temps, un estil de vida i una herència irrepetibles, sempre condemnats a desaparèixer en mans de la desídia, l’oblit i l’especulació.
Bienvenidos a casa
Desde que publiqué el libro Antes de que el tiempo lo borre (2004) y estrené el documental Barcelona Abans (2011), son muchas las personas que me han pedido compartir más información sobre la época más brillante de nuestra burguesía, de la que mi familia es un es un exponente singular.
Con este blog querría dar a conocer, compartir y preservar el archivo familiar el fondo documental, material e histórico de las familias Baladia-Llorach, y otras familias.
Se trata de dos familias muy representativas de buena parte de la alta burguesía catalana de mediadosdel s.XIX a mediados del
Con este blog querría dar a conocer, compartir y preservar el archivo familiar el fondo documental, material e histórico de las familias Baladia-Llorach, y otras familias.
Se trata de dos familias muy representativas de buena parte de la alta burguesía catalana de mediados
Este blog también quiere ser el punto de encuentro e intercambio con otras personas que tengan memorias que puedan enriquecer este legado.
Por último, quiere ser la plataforma para iniciativas que puedan servir para preservar y difundir la memoria de un tiempo, un estilo de vida y un legado irrepetibles, siempre condenados a desaparecer en manos de la desidia, el olvido y la especulación.
Els Baladia-Llorach han estat una nissaga molt vinculada a l’art i la cultura. El pintor del Modernisme, Ramon Casas, va fer fins a 11 retrats de familiars, i era amic íntim del també pintor Antoni de Ferrater, espòs de Maria Llorach. Les cases de la família eren obres d’arquitectes també amics, com Gaudí o Puig i Cadafalch. Pel que fa a la música, Jaume Baladia Soler va exercir el mecenatge en institucions cabdals com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música , i amb la Societat de Concerts Nicolau, va aconseguir dur a Barcelona a Richard Strauss, el compositor viu més cèlebre del moment. Isabel Llorach com a presidenta del Conferentia Club, va dur a Barcelona figures destacades de la cultura internacional: André Maurois, René Benjamin, comte Keyserling, Ortega y Gasset, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Ferran Valls, Oleguer Junyent, Pere Bosch i Gimpera, Valéry, Ungaretty, Ludwig, Gropius, Wanda Landowska, Salinas, Gómez de la Serna , Marañón, Madariaga, García Lorca.... Al Teatret de casa l’Isabel es van estrenar obres dràmàtiques d’avantguarda, i s’hi van veure actuar Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker o Nijinsky. Un altre membre de la família va ser Pompeu Fabra, pare del català modern. Per últim, Teresa Mestre de Baladia, en separar-se, es va casar amb Josep Pijoan, arquitecte, escriptor, promotor cultural i historiador, creador de l’Institut d’Estudis Catalans i de la magna obra enciclopèdica Summa Artis.
Pel que fa a l’esport, Jaume Baladia va ser un dels pioners de l’esquí a Catalunya, i primer president dela Secció d’Esports Hivern del Centre Excursionista de Catalunya, a més d’un dels pares del Futbol Club Barcelona. La seva dona, Teresa, va ser la primera dona en fer el cim de l’Aneto l’any 1902.
En referència a la indústria, Jaume Baladia Marfà va ser, untament amb un company, el primer enginyer de l’estat (llicenciat a Mànchester) i va instal·lar la primera màquina filadora a vapor de tot l’estat, a la ciutat de Mataró. Els Baladia-Llorach són una família ben representativa d'aquella alta burgesia il·lustrada, culta, elegant, civilitzada i cosmopolita que tant va fer per situar la petita ciutat de Barcelona al mapa del món.
Pel que fa a l’esport, Jaume Baladia va ser un dels pioners de l’esquí a Catalunya, i primer president de
En referència a la indústria, Jaume Baladia Marfà va ser, untament amb un company, el primer enginyer de l’estat (llicenciat a Mànchester) i va instal·lar la primera màquina filadora a vapor de tot l’estat, a la ciutat de Mataró. Els Baladia-Llorach són una família ben representativa d'aquella alta burgesia il·lustrada, culta, elegant, civilitzada i cosmopolita que tant va fer per situar la petita ciutat de Barcelona al mapa del món.
Tot caminant per la galeria de retrats
(La pinacoteca)
Són notoris els retrats familiars que han quedat per al record, us mostraré alguns...
En preparació
Sopar al saló de gala
En preparació
En preparació
Fullejant a la bibilioteca
(Els àlbums, els documents i papers oblidats)
(Els àlbums, els documents i papers oblidats)
En preparació
Sopar al saló de gala
(Recull de records i anècdotes inútils)
En preparació
Revisant el vestidor
(Un estil que s’esfuma)
En preparació
Jo soc un camperol i em vesteixo de pagès, però vos, Senillosa, què feu disfressat? Perquè no us vestiu de senyor?
Josep Pla a Antonio de Senillosa · Mas Pla
Convidats al jardí
(Records de famílies amigues, coneguts i saludats)
En preparació
Passejant vora el llac
(Salvem el poc que queda)
En preparació
En preparació
Vinc de la familia Vigo i Giró de Badalona, el meu oncle Pere Vigo era molt amic de la teva tia Carola Fabra, encara és recorda que venia molt sovint a la casa familiar a visitar-lo i tenien llarges converses.
ResponEliminaHola,
ResponEliminaRecentment he adquirit una pintura de l'Antoni de Ferrater i estic interessat en conèixer més del artista i de la seva obra. Malauradament no he trobat gaire informació i he pensat que vostè podria aderçar-me.
Atentament
Jordi Nin
Hola Jordi,
ResponEliminaHa estat una sorpresa el teu correu. Aquest blog està gairebé hivernant. El volia desenvolupar precisament per això, per divulgar coses sobre l'època i la família, però em sembla que fins que em jubili no tindré temps. Et felicito per comprar un quadre del meu besavi. Era molt bon pintor. Amic de Casas i Rusiñol i amb el mateix talent i bon gust que ells. De fet eren molt amics i van aprendre amb els mateixos mestres. Tinc una foto de grup en la que està amb ells i altres de l'època, inclós un jove Picasso. La diferència és que el meu besavi no s'hi va matar. Es va casar amb una dona rica i va fer poques exposicions. Els seus quadres de paisatges són molt similars als de Rusiñol, però a diferència d'aquest, a l'Antonio li agradava posar-hi persones als jardins o paisatges. Alguns són meravellosos, altres no tan cuidats. Si s'hi hagues esforçat, hauria arribat ben lluny. En general va fer obres de mida petita i no gaires retrats. Em van dir que hi ha un quadre idèntic a un de Rusiñol. El van pintar plegats. Des que Carmen Thissen va posar-lo en la portada d'un dels catàlges de la seva col·lecció de pintors catalans està més valorat, però no s'ha fet un catàleg complet ni una exposició retrospectiva. Una llàstima. T'agrairia que m'enviessis una foto, així aniré muntant un catàleg.
Una abraçada
Hola! sóc escriptor i de les Piles, el poble on va néixer Pau Llorach! Saps si va néixer en un mas o en una casa del poble1 La meva àvia era una de les nenes que anava al Castell de Biure després de missa perquè li donéssin alguna cosa de menjar
ResponElimina